Jardí Tancat - Maria Del Mar Bonet/Miquel Ferrà/Joan Valent

Hora de pau autumne daurat La tarda deixa

Un rastre malencònic damunt el mar llatí

D'ensomnis despullada ma vida és la mateixa

Torni davant la reixa no sé per quin camí

Tot és igual les heures sobre el pedrís que invita

I l'èxtasi dels arbres i el pensament del mar

El gest de les estàtues dins l'aigua qui medita

I el blau i la infinita bonana del cel clar

I el blau i la infinita bonana del cel clar

El sol dels marbres nítids fa espurnejar els caires

Tot repeteix l'antiga paraula de l'encís

Més l'anima dissolta dins enyoroses flaires

No cerca ja en els aires la clau del paradís

Sap que als meravellosos jardins de la quimera

No podrà mai atènyer l'inassolible flor

Que tot és daler inútil i és vana tota espera

Davant de la barrera plora en silenci el cor

Sobre l'herbei fresquívol un bes de llum se posa

I al fons de l'avinguda clapeja l'Eros nu

En l'aire de setembre s'encén l'última rosa

La porta resta closa i en el jardí ningú

La porta resta closa i en el jardí ningú